Vinaròs ha comptat amb il·lustres famílies nobles que al llarg de la seva història han deixat la seua emprenta en la població.
Durant l'Edat Mitjana, en temps de la reconquesta cristiana, ja ens resultaria impossible obviar una suposada presència de qui es creu que va poder ser el primer senyor de Vinaròs, Raimundo d'Alós.
Fins avui, la falta de documentació i el fet de moure'ns en una època tan llunyana respecte a l'actual, compliquen més si cap la troballa de fonts escrites que ens ajudin a buidar interrogants en un període com a tal.
Serà posteriorment amb el transcurs dels segles quan la població creix, s'obri al mar i es crea una burgesia local, que a poc a poc àmplia el seu nombre d'individus, alguns dels quals incrementen el seu estatus, i passen a codearse, o directament formar part, del que serà la noblesa local d'aquestes terres.
Durant el segle XVI, l'historiador Martí de Viciana, comenta en la seva crònica, que a Vinaròs a mitjan d'aquesta centúria hi havia “cases antigues de llinatges honrats de pares i avis, antecessors com els March, Gavaldà, Adell, Febrer, Salvador, Roca, Redorat, Prima i molts altres”.
Hem de matisar, a falta de nova informació que ens ajudi a esclarir una mica millor aquesta qüestió, que desconeixem si el nostre historiador ens parla d'antigues cases de llinatges que pertanyien a l'estat noble, o es tractaven d'un conglomerat de famílies en les quals hi havia una varietat de comerciants burgesos i nobles.
En aquest sentit, algunes d'aquestes -antigues cases-, ja vindrien remuntant-se a les primeres generacions que anirien assentant-se en la nostra terra. Seguint aquesta línia, apareixen diversos llinatges nobles i que a priori, podrien haver existit molt abans del que en un principi hem pensat, cosa que es podria intuir de gent com els Prima o Cifré.
Ramón Redó ens diu que a l'any 1646, Joan Batiste Prima de Vinaròs, aconsegueix el títol de noblesa, encara que també és igual de cert que anteriorment ja existeix una torre en el sistema defensiu que porta aquest cognom, segurament com a referència a algun noble que seria membre d'aquest llinatge.
De la mateixa manera, un fet similar succeiria amb els Cifré, doncs s'ha cregut que possiblement aquest llinatge arribaria per aquestes terres a principis del segle XV, amb motiu de les reunions que es produeixen en l'època del Compromís de Casp, no obstant això, si ens anem a les dades que ens ofereix en la seu web Jesús Sanz, veurem que ja hi ha referències de gent amb aquest cognom, que portava almenys un segle abans a les dates assenyalades, quedant en l'aire l'interrogant de si algun d'ells ja era portador d'aquest llinatge.
Fins avui, la falta de documentació i el fet de moure'ns en una època tan llunyana respecte a l'actual, compliquen més si cap la troballa de fonts escrites que ens ajudin a buidar interrogants en un període com a tal.
Serà posteriorment amb el transcurs dels segles quan la població creix, s'obri al mar i es crea una burgesia local, que a poc a poc àmplia el seu nombre d'individus, alguns dels quals incrementen el seu estatus, i passen a codearse, o directament formar part, del que serà la noblesa local d'aquestes terres.
Durant el segle XVI, l'historiador Martí de Viciana, comenta en la seva crònica, que a Vinaròs a mitjan d'aquesta centúria hi havia “cases antigues de llinatges honrats de pares i avis, antecessors com els March, Gavaldà, Adell, Febrer, Salvador, Roca, Redorat, Prima i molts altres”.
Hem de matisar, a falta de nova informació que ens ajudi a esclarir una mica millor aquesta qüestió, que desconeixem si el nostre historiador ens parla d'antigues cases de llinatges que pertanyien a l'estat noble, o es tractaven d'un conglomerat de famílies en les quals hi havia una varietat de comerciants burgesos i nobles.
En aquest sentit, algunes d'aquestes -antigues cases-, ja vindrien remuntant-se a les primeres generacions que anirien assentant-se en la nostra terra. Seguint aquesta línia, apareixen diversos llinatges nobles i que a priori, podrien haver existit molt abans del que en un principi hem pensat, cosa que es podria intuir de gent com els Prima o Cifré.
Ramón Redó ens diu que a l'any 1646, Joan Batiste Prima de Vinaròs, aconsegueix el títol de noblesa, encara que també és igual de cert que anteriorment ja existeix una torre en el sistema defensiu que porta aquest cognom, segurament com a referència a algun noble que seria membre d'aquest llinatge.
De la mateixa manera, un fet similar succeiria amb els Cifré, doncs s'ha cregut que possiblement aquest llinatge arribaria per aquestes terres a principis del segle XV, amb motiu de les reunions que es produeixen en l'època del Compromís de Casp, no obstant això, si ens anem a les dades que ens ofereix en la seu web Jesús Sanz, veurem que ja hi ha referències de gent amb aquest cognom, que portava almenys un segle abans a les dates assenyalades, quedant en l'aire l'interrogant de si algun d'ells ja era portador d'aquest llinatge.
“...Pere Cifré fue vecino de Cálig (Castellón) en 1314-1330. Bertomeu Cifré fue vecino de Valencia en 1306-1316. Bernat Cifré, Justicia, y Pere Cifré, fueron vecinos de Canet lo Roig (Castellón) en 1379. Ramón Cifré fue vecino de La Jana (Castellón) en 1379... ”(Sanz).
Aquesta sèrie de persones ha de servir-nos per reflexionar i plantejar-nos la possibilitat de si algunes de les famílies nobles que podien viure al nostre municipi en època antiga, ja venien assentant-se des de temps molt anteriors als que en un principi hem cregut.
Aquesta sèrie de persones ha de servir-nos per reflexionar i plantejar-nos la possibilitat de si algunes de les famílies nobles que podien viure al nostre municipi en època antiga, ja venien assentant-se des de temps molt anteriors als que en un principi hem cregut.
Respecte als Cifré veiem com succeeix un fet similar als d'en Prima, ja que també existia una torre al primitiu sistema defensiu, que estava batejada amb el nom d'aquest suposat llinatge.
A partir del segle XVI, en el municipi es genera un boom demogràfic, motivat en part per una millora de la situació econòmica del moment, un fet que afavorirà l'aparició de noves famílies burgeses i nobles, que amb el transcurs dels segles representaran les principals cases aristocràtiques de la població. Aquest serà el cas dels Casanova de Ursinos, els Genis-Mora o els Febrer de la Torre (entre altres més).
Precisament referent a aquest últim llinatge, és sobre el que la nostra associació dedicarà diferents activitats culturals, i que valdran per mostrar com conèixer, un període de grans avanços que es produeixen en la societat vinarossenca del segle XVIII, concretament mitjançant la celebració del 300 aniversari del naixement de Pascual Febrer de la Torre i Ferrán, principal artífex i promotor de la construcció del que avui és l'actual ajuntament de Vinaròs.
A partir del segle XVI, en el municipi es genera un boom demogràfic, motivat en part per una millora de la situació econòmica del moment, un fet que afavorirà l'aparició de noves famílies burgeses i nobles, que amb el transcurs dels segles representaran les principals cases aristocràtiques de la població. Aquest serà el cas dels Casanova de Ursinos, els Genis-Mora o els Febrer de la Torre (entre altres més).
Precisament referent a aquest últim llinatge, és sobre el que la nostra associació dedicarà diferents activitats culturals, i que valdran per mostrar com conèixer, un període de grans avanços que es produeixen en la societat vinarossenca del segle XVIII, concretament mitjançant la celebració del 300 aniversari del naixement de Pascual Febrer de la Torre i Ferrán, principal artífex i promotor de la construcció del que avui és l'actual ajuntament de Vinaròs.
David Gómez de Mora
Bibliografia:
- Redó Vidal, Ramón (2012). L'Enciclopèdia Il.lustrada de Vinaròs. A.C.A.V.
- Sanz Lacorte, Jesús. http://www.armoria.info/libro_de_armoria/CIFR%C9.html
- Viciana, Martí de (1562). Crónica de la ínclita y coronada ciudad de València. Reimpresión facsímil. València
