En el territori valencià, la noblesa representava un sector molt reduït de la població, que podia arribar a ser en alguns municipis de l'ordre d'un 1-3% dels seus habitants. De la mateixa manera, hi havia localitats en les quals ni tan sols existia cap membre pertanyent a aquest grup, un fet molt diferent respecte a les terres de Castella o el nord de la Península, on aquests eren molt més nombrosos.
Dins del que es consideraria el grup nobiliari hi havia una jerarquia interna, que depenent dels títols, llinatges i propietats, alguns dels seus membres posseïen un estatus social diferent.
Per les escasses dades que coneixem de l'antic Vinaròs, tant en època medieval com en moments immediats a aquest període, el cronista Viciana ens parla d'algunes famílies, encara que no es fa esment a cap títol nobiliari, de manera que sembla ser que fins que la documentació no ho corrobore, en aquells temps no hi ha constància de personatges pertanyents a l'alta noblesa, quedant com a interrogant si l'escut en losange que dóna entrada al carrer del Rosari (l'antic ajuntament) va poder tenir com a propietari a algun membre d'aquest rang social.
Recordem que l'historiador local José Antonio Gómez Sanjuán, va especular amb la possibilitat de si aquest tinguera algun vincle amb la família dels Alemany de Cervelló, no obstant açò, fins i tot hi ha altres teories que advoquen per si guardava algun tipus de relació amb el propi fundador, Raimundo d'Alós, o inclós amb altres membres de la noblesa cercana, i que vivien per aquestes terres.
A continuació, el sector que representava la noblesa mitjana, era aquell que es trobava compost per cavallers, molts dels quals posseïen senyorius, encara que en ocasions depengueren directament de membres de l'alta noblesa. En aquest sentit, i especialment durant l'Època Medieval, a Vinaròs sembla que existeixen diversos membres que podríem englobar-se sota aquest grup, i dels quals ja tractàrem diferents aspectes d'interès en l'anterior article del nostre blog. Així, el primer i supòsat noble d'aquest tipus, va ser l'esmentat Raimundo d'Alós.
Posteriorment, tenim referències d'altres llinatges, que també haurien de situar-se en l'elit dels cavallers, és el cas del nom d'algunes de les torres que voltaven la nostra primitiva muralla.
Finalment, i per sota de l'estatus social dels cavallers, tindríem el grup de la petita noblesa, els quals solien ser gent amb un patrimoni menor que els abans esmentats.
Es tractava d'una espècie d'antiga burgesia local, que havia aconseguit incrementar les seues riqueses, fet que comportava un ascens en la piràmide social del moment, motiu pel qual en moltes ocasions ens estiguem referint a ells com a noblesa local o rural. En aquest sentit, la majoria dels membres de la noblesa vinarossenca d'aquells temps s'emmarcarien en aquest conjunt.
Serà posteriorment amb el transcurs dels segles quan aquests començaran a estendre els seus llinatges per emparentar-se amb famílies d'un rang nobiliari igual o superior.
Serà posteriorment amb el transcurs dels segles quan aquests començaran a estendre els seus llinatges per emparentar-se amb famílies d'un rang nobiliari igual o superior.
David Gómez de Mora
