Els Huguet són una de les famílies més influents de la societat vinarossenca del segle XIX, a causa dels càrrecs polítics que els seus descendents aniran ostentant amb el transcurs dels anys, especialment dins de l'administració local.
Primer de tot, i per eliminar qualsevol tipus de confusió, hem d'indicar que quan veiem documentació referent a ells, aquests poden aparèixer escrits com Huguet o Uguet, a causa que la lletra “h” en ocasions queda omesa, de manera que estem parlant de la mateixa família.
Sobre els seus orígens a Vinaròs fins avui sabem escasses dades, sense una correlació contínua, indicant-nos que encara queda molt per analitzar i investigar a prop de les seves arrels primitives, no obstant això, alguna cosa que coneixem amb major seguretat, és que aquest cognom ja pot llegir-se ens alguns habitants d'aquesta localitat durant diferents intervals del segle XVII.
De manera que tenim gent amb el cognom Uguet, que exerceixen diversos oficis, és el cas d'un Agustí Huguet que entre 1657-1667 era mercader de pells i “blanquer”. El “blanquer” s'encarregava de realitzar treballs vinculats amb la tova de la pell, fins a les tasques preliminars, i que eren les de la seva obtenció en carnisseries o escorxadors, per després tractar-les, raspar-les, netejar-les i altres fases necessàries per garantir la seva qualitat, i posterior venda.
Per aquestes mateixes dates, veiem com també es fa esment d'un mariner anomenat José Huguet (1670), encara que com hem indicat, desconeixem si aquests són ascendents de la mateixa família que durant el segle XIX viurà en una de les cases més espectaculars amb les quals ha contat el modernisme vinarossenc.
Un fet que ja comencem a tenir més clar, són els càrrecs que aniran ocupant els Huguet que residiran en aquest municipi fa més d'un segle i mig enrere.
El primer d'ells és Agustí Huguet Forner, qui va ser alcalde del nostre municipi durant 1837-1838, un moment de la història de Vinaròs bastant important, ja que ens trobem en el que seria el conflicte bèl·lic de la 1º guerra carlista.
Anys després, arribem al mandat d'Agustí Huguet Forner, quan les corts distingeixen a Vinaròs pel seu serveis i mèrits, i que el cronista Borràs Jarque descriu en la seva crònica: “Els díes 2 i 3 del mateix joriol, Vinaròs sofrí valerosament furiosos atacs de les forces carlistes que en número de 20.000 homens estaven dirigides pel pròpi Pretenent l'Infant D. Carlos. Vinaròs retxassá eixos violents atacs que tingueren gran ressonancia, i es cobrí de gloria. Les Corts aixina ho van conéixer, premiant a Vinaròs, com es feu constar en la Gaceta de madrid de 6 de novembre... Tan honrosa distinció de les Corts a Vinaròs, fon comunicada per ofici del Governador civil de Castelló; i l'ajuntament, en 21 de novembre acordá unir dit ofici a les Mans d'acòrts. Grans foren, com es veu, els servicis de Vinaròs als Poders constituíts”(Borràs Jarque, 1931, 80-81, T.II).
Primer de tot, i per eliminar qualsevol tipus de confusió, hem d'indicar que quan veiem documentació referent a ells, aquests poden aparèixer escrits com Huguet o Uguet, a causa que la lletra “h” en ocasions queda omesa, de manera que estem parlant de la mateixa família.
Sobre els seus orígens a Vinaròs fins avui sabem escasses dades, sense una correlació contínua, indicant-nos que encara queda molt per analitzar i investigar a prop de les seves arrels primitives, no obstant això, alguna cosa que coneixem amb major seguretat, és que aquest cognom ja pot llegir-se ens alguns habitants d'aquesta localitat durant diferents intervals del segle XVII.
De manera que tenim gent amb el cognom Uguet, que exerceixen diversos oficis, és el cas d'un Agustí Huguet que entre 1657-1667 era mercader de pells i “blanquer”. El “blanquer” s'encarregava de realitzar treballs vinculats amb la tova de la pell, fins a les tasques preliminars, i que eren les de la seva obtenció en carnisseries o escorxadors, per després tractar-les, raspar-les, netejar-les i altres fases necessàries per garantir la seva qualitat, i posterior venda.
Per aquestes mateixes dates, veiem com també es fa esment d'un mariner anomenat José Huguet (1670), encara que com hem indicat, desconeixem si aquests són ascendents de la mateixa família que durant el segle XIX viurà en una de les cases més espectaculars amb les quals ha contat el modernisme vinarossenc.
Un fet que ja comencem a tenir més clar, són els càrrecs que aniran ocupant els Huguet que residiran en aquest municipi fa més d'un segle i mig enrere.
El primer d'ells és Agustí Huguet Forner, qui va ser alcalde del nostre municipi durant 1837-1838, un moment de la història de Vinaròs bastant important, ja que ens trobem en el que seria el conflicte bèl·lic de la 1º guerra carlista.
Anys després, arribem al mandat d'Agustí Huguet Forner, quan les corts distingeixen a Vinaròs pel seu serveis i mèrits, i que el cronista Borràs Jarque descriu en la seva crònica: “Els díes 2 i 3 del mateix joriol, Vinaròs sofrí valerosament furiosos atacs de les forces carlistes que en número de 20.000 homens estaven dirigides pel pròpi Pretenent l'Infant D. Carlos. Vinaròs retxassá eixos violents atacs que tingueren gran ressonancia, i es cobrí de gloria. Les Corts aixina ho van conéixer, premiant a Vinaròs, com es feu constar en la Gaceta de madrid de 6 de novembre... Tan honrosa distinció de les Corts a Vinaròs, fon comunicada per ofici del Governador civil de Castelló; i l'ajuntament, en 21 de novembre acordá unir dit ofici a les Mans d'acòrts. Grans foren, com es veu, els servicis de Vinaròs als Poders constituíts”(Borràs Jarque, 1931, 80-81, T.II).
Poc menys de vint anys després, tenim notícies en les quals Joan Huguet és alcade de Vinaròs per primera vegada en 1854, així com posteriorment entre 1855-1856.
Hem de dir que si per alguna cosa es caracteritzarà el mandat d'aquest il·lustre personatge, serà per l'ocurrència de l'epidèmia de còlera, com la manera amb la que aquest va ocupar l'alcaldia.
Borràs ens explica que l'alcalde D. Fernando Zanón i la seva corporació no van ser vists amb bons ulls per part dels veïns degut a diverses qüestions, entre les quals segons el nostre cronista, va destacar la de “canviar tots els noms dels carrers de la Vila, sense dixar el nom de cap Sant”... “la ridícola animositat de Zanón contra els Sants, li fon pagada pel nóu Pronunciament, ocorregut el tercer dumenge de joriol, festa de S. Valent, tirant-lo de l'alcaldia. Tot l'ajuntament fon destituít, i canviat tot el personal per altre de incondicionals de la nòva revolució; i la Junta de Salvació que es formá, posá al fronte de l'alcaldía a D. Joan Huguet(Borràs Jarque, 1931, 123-124, T.II)
Hem de dir que si per alguna cosa es caracteritzarà el mandat d'aquest il·lustre personatge, serà per l'ocurrència de l'epidèmia de còlera, com la manera amb la que aquest va ocupar l'alcaldia.
Borràs ens explica que l'alcalde D. Fernando Zanón i la seva corporació no van ser vists amb bons ulls per part dels veïns degut a diverses qüestions, entre les quals segons el nostre cronista, va destacar la de “canviar tots els noms dels carrers de la Vila, sense dixar el nom de cap Sant”... “la ridícola animositat de Zanón contra els Sants, li fon pagada pel nóu Pronunciament, ocorregut el tercer dumenge de joriol, festa de S. Valent, tirant-lo de l'alcaldia. Tot l'ajuntament fon destituít, i canviat tot el personal per altre de incondicionals de la nòva revolució; i la Junta de Salvació que es formá, posá al fronte de l'alcaldía a D. Joan Huguet(Borràs Jarque, 1931, 123-124, T.II)
Pel que fa a l'epidèmia de còlera, ens diu el següent: “El día 26 comença un solemne Novenari. El primer cas de còlera es presentá en la Vila el 2 de setembre i l'ultim fon en 20 d'octubre, morint en tal espai de temps 77 persones, o siga un terme mig de tres defuncións per cada dos díes”(Borràs Jarque, 1931, 124, T.II).
Un altre dels personatges més destacats d'aquesta notable família és Estanislao Huguet, qui va ser alcade entre 1859-1862. Sabem de nou gràcies al nostre cronista local, que pels mèrits que temps després aniria aconseguint Vinaròs en el període de les guerres carlistes, “en agost del mateix 1861, fon dirigida a Isabel II una exposició demanant-li el titol de -Molt noble, molt lleal i molt esforçada Vila”(Borràs Jarque, 1931, 142), sent el seu principal signant, l'esmentat Estanislao Huguet.
En aquest sentit, hem de dir que el títol no va arribar a lliurar-se al complet, doncs en la Real Cèdula de la Reina, a més de tenir en compte diversos conflictes en els quals s'havien vist sumits per aquelles dates el vinarossencs amb motiu de la fidelitat al govern durant les guerres de successió, independència i la dels set anys, tal concessió es va remetre a la de “Molt noble i molt lleial”, ometent-se la designació de “molt esforçada vila” que l'alcade Estanislao va sol·licitar i afegir en el seu moment.
Casa dels Huguet (Redó, 2012)
Un dels membres més cèlebres d'aquesta família va ser Joaquín Just Huguet, propulsor d'un periòdic dirigit i fundat en 1885 sota el nom “el Vinarocense”. Aquesta publicació s'emetia setmanalment, i sembla ser que s'englobava sota una tendència política republicana.
Sabem que “els últims anys d'aquest segle es van veure esquitxats un gran nombre de setmanaris de diferent naturalesa, predominant polítics, i la característica comuna dels quals seguirà sent curta”(Romeu, 1982, 12-13). Un fenomen que succeirà amb aquest mitjà, i que no anirà més enllà de dos mesos, així com una segona vegada amb “el nuevo Vinarocense”, que de nou va començar a mitjan agost i va durar un altre parell de mesos.
És necessari saber que els Huguet van posseir un habitatge de talla modernista, que es va caracteritzar per la seva singularitat arquitectònica, i que per desgràcia fa un parell de dècades va acabar destruint-se. Aquest se situava al carrer Socors, cantonada amb l'actual carrer del passatge doctor Santos. Posseïa dos pisos i una terrassa, que el feia destacar pels seus tons vermells, que s'integraven des del primer pis amb una balconada central de tres finestrals, que sempre guardant la simetria, es repetia en el segon pis, encara que en aquesta ocasió, separada en tres petites finestres, que s'acompanyaven amb el seu respectiu balconet.
Finalment, a la zona superior (el terrat), aquest es rematava amb la clàssica barana i els seus dos tests en cada extrem. Com diem, les figures simètriques, amb formes romboïdals i aquesta tonalitat tan viva que li atorgava un color vermellós, van fer d'aquesta façana, un referent del modernisme vinarossenc.
En ella van viure alguns dels il·lustres personatges que aquí s'han nomenat, destacant especialment l'alcade Estanislao Huguet, qui va contreure matrimoni amb una filla dels Febrer de la Torre, de la relació de la qual naixeria donya Palmira Huguet de Febrer, qui al seu torn es va casar amb Joaquín Gimeno, perquè d'aquest matrimoni naixés María Gimeno Huguet, dona de Francisco Gómez de Membrillera i Piazza.
David Gómez de Mora
Bibliografía:
Borràs Jarque, J.M. (1931). Història de Vinaròs.
Redó Vidal, R. (2012). L'Enciclopèdia I.lustrada de Vinaròs.
Romeu Llorach, J. (1982). La prensa de Vinaròs (1864-1982).
