L'A.C.A.V realitzarà una xarrada sobre l'antiga noblesa local

Si durant el passat mes, la nostra historiadora local i membre de l'associació, Helena Román, va començar donant el tret d'eixida al cicle de conferències que aniran canalitzades sobre la temàtica a la qual aquesta temporada el nostre col·lectiu ha dedicat la seua efemèrides anual, serà dins d'aquesta línia quan de nou es realitze un altre col·loqui que portarà per nom: “La nobleza en Vinaròs. Aspectos históricos”.

Seguint la dinàmica habitual, s'efectuarà un anàlisi des d'una perspectiva local, sobre quins han sigut els principals elements que han influït en la vida de la noblesa vinarossenca, posterior a l'Edat mitjana, i que cronològicament, ja més aviat hauríem d'emmarcar en l'època de la il·lustració (segles XVII-XVIII).

Hem escollit aquest període històric per a tractar dita qüestió, ja que a més de disposar d'una major documentació i conseqüent informació, que ens ajude a reconstruir amb una millor claredat aquests aspectes, ens trobem en l'interval temporal sobre el qual possiblement (com a resultat de diversos factors soci-econòmics), s'incrementa la xifra dels integrants de la burgesia local al nostre municipi.

Cal ser conscients de la influència que va jugar la situació històrica com a econòmica del moment, ja que va ser durant aquests dos segles, quan a Vinaròs es produeix un fort creixement poblacional, a causa del control de malalties com la pesta, fenòmen que juntament amb el paper geoestratègic que des d'antany posseïa, va fomentar el naixement d'una nova societat burgesa, on l'interès per posseir un port, l'alçament de la nova església (la Arxiprestal), l'expansió urbanística del casc antic, així com els diferents conflictes bèl·lics als quals es va sotmetre ... van acabar jugant un factor molt important entre aquells integrants del col·lectiu que encapçalaven les persones en més recursos.

Respecte al contingut, la xarrada s'efectuarà tractant quatre punts. L'inicial serà una introducció amb conceptes bàsics sobretot allò que concerneix als sectors privilegiats.

A continuació, el segon bloc se centrarà en aspectes més precisos, que il·lustren de ple les arrels heràldiques de Vinaròs, començant amb el seu escut municipal, i que segons la tradició local, guarda relació amb el cavaller Raimundo d'Alós (fet que es discutirà i aprofundirà), així com la importància que van jugar els primers llinatges nobiliaris que ja tenim documentats durant aquest període... una peça fonamental per a entendre els posteriors que naixeran o s'assentaran en aquesta terra.

El tercer punt anirà dirigit sobre la importància que adquireixen com a font documental els plets i les executòries de hidalguia.

Finalment, el quart apartat serà el més extens pel seu contingut, ja que estará centrat en aquelles famílies vinarossenques que durant la il·lustració van tenir un paper important, degut a la seua influència social, com a nobles que eren. Dita qüestió també s'enfocará des de la perspectiva heràldica com genealògica.

David Gómez de Mora

La Biblioteca Miralles d'en Jaume - Gil Cortina. Una biblioteca vinarossenca sobre el dret dels segles XVII-XVIII

Des del dimarts 2 d'abril, i fins al dia 30 del mateix mes, l'associació exposarà a la seva seu, una magnífica col·lecció amb algunes de les obres que formen part del que fins al moment és una de les biblioteques personals més destacades de l'antic Vinaròs, concretament la pertanyent a la família Miralles d'en Jaume – Gil Cortina.

La història d'aquesta biblioteca és bastant peculiar, ja que fa una dècada, el conjunt de llibres van ser descoberts accidentalment pel difunt i cèlebre historiador local, José Antonio Gómez Sanjuán, qui durant les obres prèvies a l'enderrocament de la casa pairal de la família Gil Cortina, per pura casualitat va arribar a rescatar a temps.

En el seu conjunt, tal com remarcava Ramón Redó, aquests llibres formen part d'una col·lecció única al territori valencià, a causa de la seva antiguitat com per la qualitat de les obres, centrant-se en temes d'àmbit jurídic, com a resultat de la professió que exercien els seus antics propietaris.

Entre els membres destacats d'aquesta família, i que com diem, eren posseïdors d'aquesta biblioteca, ens trobaríem amb Jaume Miralles d'en Jaume, així com també Jaume Miralles Gil.

Respecte al senyor Jaume Miralles d'en Jaume, sabem que va ser un prestigiós advocat, i que ja residia en aquesta casa del carrer Sant Cristóbal al segle XVII, on posteriorment ho faria la família Gil Cortina, just en el lloc on avui es troba edificada la nova Caixa Rural de Vinaròs. La família Miralles d'en Jaume estava molt vinculada amb el món de la justícia i l'administració, per aquest motiu el germà de Jaume, Pere Miralles d'en Jaume, també va acabar ocupant el càrrec de jurat de la vila en 1647, a més de trobar-se citat en els Establiments del Lloctinent de Justícia d’eixe mateix any.
Pel poc que sabem d'aquestes persones, els Miralles d'en Jaume, eren integrants del noble llinatge dels Miralles de Vinaròs, sent molt factible que formaren part dels descendents de la casa noble d'aquest cognom local, i que ja nomena en la seva obra el cronista Viciana, un segle abans.

En l'enciclopèdia il·lustrada de Ramón Redó, aquest ens diu la següent informació sobre el referit Jaume Miralles d'en Jaume (possiblement pare i fill): “Lloctinent de Comanador i Batlle de Vinaròs des del 3 d’agost de 1650, en què va ser nomenat per el Magnífic Carles de Mor, Doctor en Drets del Consell de Sa Magestat, Assessor de la Batllia General de la Ciutat i Regne de València, en nom del procurador general Francesc de Cardona, Almirall d’Aragó, i Comanador de la Comanda de Vinaròs i Benicarló. Ocupà el càrrec fins l'any 1652. També ocupà el càrrec de lloctinent de Justícia en 1599; jurat en 1607 i 1624. En 1604, sent majoral del Santíssim junt amb Jaume Covarsí va encarregar una peanya per a dur la custòdia a l'escultor de la Vila, Felip Febrer. En els “Establiments de la Vila del Lloctinent de Justícia” és nomenat com Magnífic Senyor i Ciutadà (noble)”.

Respecte a Jaume Miralles Gil, i que de la mateixa manera sembla que podia haver estat un descendent directe del personatge anteriorment esmentat, aquest continuava residint durant el segle XVIII en el mateix habitatge que el lloctinent Miralles d'en Jaume.

Miralles Gil va arriba a ser “Doctor en Dret, Síndic Personer de l’Ajuntament en 1790 i alcalde ordinari de Vinaròs en 1794. En 18 d’abril de 1790 va informar sobre l’almoina dels qui coïen pà i havien de donar a la Parroquial, així com en qualitat de fiscal, va verificar i autenticar en 1785 les relíquies de Santa Victòria quan aquestes van arribar a la nostra vila” (Redó 2012).

La formació i paper que van anar adquirint aquesta saga d'experts, en matèria de lleis així com en l'advocacia local, van permetre que entre els segles XVII i XVIII s'anés acumulant i consolidant una destacada col·lecció d'obres amb les que treballaven, donant finalment lloc a l'espectacular biblioteca privada dels Miralles d'en Jaume – Gil Cortina, la qual, ara des de l'associació, tenim el plaer de presentar-vos.

David Gómez de Mora

Bibliografía consultada:

- Redó Vidal, Ramón (2012). L'Enciclopèdia Il.lustrada de Vinaròs. A.C.A.V.

Apareix una obra inèdita del metge vinarossenc Román Vizcarro de l'any 1897

L'última donació bibliogràfica que ha rebut la nostra Associació, ha sigut més important de l'habitual, ja que entre la ingent quantitat d'obres, en aquesta hi havia un exemplar del que en un primer moment semblava un llibre més, però que finalment va acabar convertint-se, en un estudi d'enorme interès, a causa de tot un conjunt de característiques que ho fan singular.

Tal com comentem, el que semblava ser un llibre de finals del segle XIX, una vegada descobrit el seu interior, va resultar formar part d'un text inèdit que es troba manuscrit, fet que enalteix molt més el seu valor, ja que fins avui, d'acord a les dades que posseïm, aquest sembla que no va arribar a publicar-se, quedant-se doncs com a únic testimoniatge d'un treball inèdit. L'obra, es compon d'un total de 121 fulles enumerades, així com altres corresponents al índex i un apartat de conceptes tècnics.

Aquesta manca de títol, encara que gràcies a un pròleg que s'acompanya en el seu inici, sabem que es tracta de la següent obra (i que a continuació transcrivim de manera literal): “Compendio de medicina doméstica, destinado con especialidad a las comunidades religiosas de señoras cuya regla es de clausura, por Román Vizcarro, médico, socio de la Academia de Medicina de València y de otras corporaciones científicas, laureado por la Real de Madrid con el premio Salgado por sus servicios médicos, científicos y prácticos, cuyo trabajo dedica a la venerable comunidad de Nuestra Sra. de la Providencia de esta ciudad. Vinaroz, 9 de noviembre de 1897”.

Per l'escassa informació que fins al moment hem anat desgranant d'aquest llibre, estem davant un manual de consulta, destinat per a aquelles persones que residien en centres religiosos enclaustrats, ja que d'aquesta manera pogueren fer ús d'ell en moments de malalties o problemes de salut, i així no tindre que haver d'eixir al exterior per anar a consultar al metge.

Fent un anàlisis detallat, hem de dir que la tipografia de la lletra cursiva, l'ordre i la distància que guarda entre línies és espectacular, doncs es troba molt treballat, guardant molta precisió entre l'espai que separa cada paraula.

Respecte al seu autor, el doctor Román Vizcarro, l'historiador Ramón Redó (2102) ens comenta la següent informació sobre aquest cèlebre metge del Vinaròs del segle XIX: “Román Vizcarro Tomás, (Alcalà de Xivert 8-II-1826, - Vinaròs 2-II-1902). Metge. Fill del no menys famòs metge d'Ulldecona, Ignasi Vizcarro Puchol. Va passar la major part de la seua vida professional a Vinaròs. Autor de les obres "Memoria sobre el cloroformo, éter y demás medios insebilizantes" (1853), presentada, ja com a metge de Vinaròs, a la Reial Acadèmia de Medicina de València i "La medicina puesta al criterio del público ilustrado", publicada en 1882, dins la Biblioteca Científico-Literaria de Sevilla. Va colaborar en "La Unión Médica" de Castelló. En una de les seues revistes escrivia, aquest doctor lliterat: "Breves consideraciones sobre el mejoramiento de la vigorosa raza de los naturales de la provincia de Castellón, deteriorada por el funesto abuso de las sangrías y bebidas alcohólicas, alimentación insuficiente con relación al trabajo, insalubridad de algunas localidades, matrimonios precoces e interesados y otros malos hábitos". En 1896 se li havia concedit un premi per la Real Acadèmia de Medicina que s'atorgava als metges que es distinguien pels seus treballs científics o literaris”.

Respecte al que s'ha dit, és necessari remarcar que d'aquest autor ja es coneixien algunes obres, encara que com diem, fins avui no teníem constància de l'esmentat manual de curacions casolanes.

A causa de l'interès del llibre, l'Associació està estudiant la possibilitat de poder publicar l'obra, ja que tot el seu contingut gira entorn als remeis i curacions propis de l'època, i dels quals molt poques persones a dia d'avui, recorden o coneixen la forma i detalls que implicaven la seua realització, per aquest motiu, les fulles manuscrites de Román Vizcarro, es converteixen en una finestra al passat..., un viatge en el temps de més de cent anys, que ens apropa a la medicina del Vinaròs de finals del segle XIX.

David Gómez de Mora

Bibliografía consultada:

- Redó Vidal, Ramón (2012). L'Enciclopèdia Il.lustrada de Vinaròs. A.C.A.V.

Apareix una obra inèdita del metge vinarossenc Román Vizcarro de l'any 1897

L'última donació bibliogràfica que ha rebut la nostra Associació, ha sigut més important de l'habitual, ja que entre la ingent quantitat d'obres, en aquesta hi havia un exemplar del que en un primer moment semblava un llibre més, però que finalment va acabar convertint-se, en un estudi d'enorme interès, a causa de tot un conjunt de característiques que ho fan singular.

Tal com comentem, el que semblava ser un llibre de finals del segle XIX, una vegada descobrit el seu interior, va resultar formar part d'un text inèdit que es troba manuscrit, fet que enalteix molt més el seu valor, ja que fins avui, d'acord a les dades que posseïm, aquest sembla que no va arribar a publicar-se, quedant-se doncs com a únic testimoniatge d'un treball inèdit. L'obra, es compon d'un total de 121 fulles enumerades, així com altres corresponents al índex i un apartat de conceptes tècnics.

Aquesta manca de títol, encara que gràcies a un pròleg que s'acompanya en el seu inici, sabem que es tracta de la següent obra (i que a continuació transcrivim de manera literal): “Compendio de medicina doméstica, destinado con especialidad a las comunidades religiosas de señoras cuya regla es de clausura, por Román Vizcarro, médico, socio de la Academia de Medicina de València y de otras corporaciones científicas, laureado por la Real de Madrid con el premio Salgado por sus servicios médicos, científicos y prácticos, cuyo trabajo dedica a la venerable comunidad de Nuestra Sra. de la Providencia de esta ciudad. Vinaroz, 9 de noviembre de 1897”.

Per l'escassa informació que fins al moment hem anat desgranant d'aquest llibre, estem davant un manual de consulta, destinat per a aquelles persones que residien en centres religiosos enclaustrats, ja que d'aquesta manera pogueren fer ús d'ell en moments de malalties o problemes de salut, i així no tindre que haver d'eixir al exterior per anar a consultar al metge.

Fent un anàlisis detallat, hem de dir que la tipografia de la lletra cursiva, l'ordre i la distància que guarda entre línies és espectacular, doncs es troba molt treballat, guardant molta precisió entre l'espai que separa cada paraula.

Respecte al seu autor, el doctor Román Vizcarro, l'historiador Ramón Redó (2102) ens comenta la següent informació sobre aquest cèlebre metge del Vinaròs del segle XIX: “Román Vizcarro Tomás, (Alcalà de Xivert 8-II-1826, - Vinaròs 2-II-1902). Metge. Fill del no menys famòs metge d'Ulldecona, Ignasi Vizcarro Puchol. Va passar la major part de la seua vida professional a Vinaròs. Autor de les obres "Memoria sobre el cloroformo, éter y demás medios insebilizantes" (1853), presentada, ja com a metge de Vinaròs, a la Reial Acadèmia de Medicina de València i "La medicina puesta al criterio del público ilustrado", publicada en 1882, dins la Biblioteca Científico-Literaria de Sevilla. Va colaborar en "La Unión Médica" de Castelló. En una de les seues revistes escrivia, aquest doctor lliterat: "Breves consideraciones sobre el mejoramiento de la vigorosa raza de los naturales de la provincia de Castellón, deteriorada por el funesto abuso de las sangrías y bebidas alcohólicas, alimentación insuficiente con relación al trabajo, insalubridad de algunas localidades, matrimonios precoces e interesados y otros malos hábitos". En 1896 se li havia concedit un premi per la Real Acadèmia de Medicina que s'atorgava als metges que es distinguien pels seus treballs científics o literaris”.

Respecte al que s'ha dit, és necessari remarcar que d'aquest autor ja es coneixien algunes obres, encara que com diem, fins avui no teníem constància de l'esmentat manual de curacions casolanes.

A causa de l'interès del llibre, l'Associació està estudiant la possibilitat de poder publicar l'obra, ja que tot el seu contingut gira entorn als remeis i curacions propis de l'època, i dels quals molt poques persones a dia d'avui, recorden o coneixen la forma i detalls que implicaven la seua realització, per aquest motiu, les fulles manuscrites de Román Vizcarro, es converteixen en una finestra al passat..., un viatge en el temps de més de cent anys, que ens apropa a la medicina del Vinaròs de finals del segle XIX.

David Gómez de Mora

Bibliografía consultada:

- Redó Vidal, Ramón (2012). L'Enciclopèdia Il.lustrada de Vinaròs. A.C.A.V.

Un any dedicat a la noblesa local des de la A.C.A.V.

La noblesa, eixe grup reduït de l'antiga piràmide social, ha tingut una importància ressenyable en la història de municipis com el nostre, a causa del paper que ha exercit en l'evolució socioeconòmica de l'antic Vinaròs.

Si bé és cert, que tal i com ja hem comentat amb anterioritat, la seua influència no ha arribat a ser tan accentuada com en altres punts de la Península, és també igual de real, que el control exercit en la major part de les labors que es realitzaven al llarg del dia a dia, era un element innegable, que va marcar el rumb de la vida social del moment.

Així, la gran majoria de gents pertanyents a aquest col·lectiu que es va assentar en esta terra, va tindre unes arrels prèvies abans d’arribar a l'estat d'aristòcrata, doncs molts van començar com a comerciants locals, integrants de l'anomenada burgesia local, que com a resultat dels seus èxits i acumulació de riqueses, això els va permetre un ascens i conseqüent tracte amb altres personalitats, posseïdores d'un estatus superior.

Escut heràldic que s'atribueix als Oset, sent possiblement de Josep Julián i Oset, al voltant de 1750. Fons de l'A.C.A.V.

Durant els mesos venidors, des de la nostra associació s'efectuaran diferents activitats, que se centraran en algunes xarrades i col·loquis, on s'aclariran diverses qüestions, com el protagonisme del noble vinarossenc i diputat a la Corts de Cadis, D. Baltasar Esteller i Ferrán; la història del noble llinatge local dels Febrer de la Torre, així com alguns aspectes històrics de la noblesa vinarossenca durant els segles XVII-XVIII, entre altres moltes activitats, que s'orientaran en dita línia…

Sense cap dubte, ens espera una interessant sèrie de reunions i intercanvis d'idees, sobre una temàtica de la què fins al dia d'avui coneixem molt poques dades, i que amb tota seguretat, servirà per a aportar noves referències a tindre en compte, de cara a un millor coneixement de la història de la nostra localitat.

David Gómez de Mora

Un any dedicat a la noblesa local des de la A.C.A.V.

La noblesa, eixe grup reduït de l'antiga piràmide social, ha tingut una importància ressenyable en la història de municipis com el nostre, a causa del paper que ha exercit en l'evolució socioeconòmica de l'antic Vinaròs.

Si bé és cert, que tal i com ja hem comentat amb anterioritat, la seua influència no ha arribat a ser tan accentuada com en altres punts de la Península, és també igual de real, que el control exercit en la major part de les labors que es realitzaven al llarg del dia a dia, era un element innegable, que va marcar el rumb de la vida social del moment.

Així, la gran majoria de gents pertanyents a aquest col·lectiu que es va assentar en esta terra, va tindre unes arrels prèvies abans d’arribar a l'estat d'aristòcrata, doncs molts van començar com a comerciants locals, integrants de l'anomenada burgesia local, que com a resultat dels seus èxits i acumulació de riqueses, això els va permetre un ascens i conseqüent tracte amb altres personalitats, posseïdores d'un estatus superior.

Escut heràldic que s'atribueix als Oset, sent possiblement de Josep Julián i Oset, al voltant de 1750. Fons de l'A.C.A.V.

Durant els mesos venidors, des de la nostra associació s'efectuaran diferents activitats, que se centraran en algunes xarrades i col·loquis, on s'aclariran diverses qüestions, com el protagonisme del noble vinarossenc i diputat a la Corts de Cadis, D. Baltasar Esteller i Ferrán; la història del noble llinatge local dels Febrer de la Torre, així com alguns aspectes històrics de la noblesa vinarossenca durant els segles XVII-XVIII, entre altres moltes activitats, que s'orientaran en dita línia…

Sense cap dubte, ens espera una interessant sèrie de reunions i intercanvis d'idees, sobre una temàtica de la què fins al dia d'avui coneixem molt poques dades, i que amb tota seguretat, servirà per a aportar noves referències a tindre en compte, de cara a un millor coneixement de la història de la nostra localitat.

David Gómez de Mora

Aspectes de l'antiga noblesa vinarossenca

En el territori valencià, la noblesa representava un sector molt reduït de la població, que podia arribar a ser en alguns municipis de l'ordre d'un 1-3% dels seus habitants. De la mateixa manera, hi havia localitats en les quals ni tan sols existia cap membre pertanyent a aquest grup, un fet molt diferent respecte a les terres de Castella o el nord de la Península, on aquests eren molt més nombrosos.

Dins del que es consideraria el grup nobiliari hi havia una jerarquia interna, que depenent dels títols, llinatges i propietats, alguns dels seus membres posseïen un estatus social diferent.

Per les escasses dades que coneixem de l'antic Vinaròs, tant en època medieval com en moments immediats a aquest període, el cronista Viciana ens parla d'algunes famílies, encara que no es fa esment a cap títol nobiliari, de manera que sembla ser que fins que la documentació no ho corrobore, en aquells temps no hi ha constància de personatges pertanyents a l'alta noblesa, quedant com a interrogant si l'escut en losange que dóna entrada al carrer del Rosari (l'antic ajuntament) va poder tenir com a propietari a algun membre d'aquest rang social.

Recordem que l'historiador local José Antonio Gómez Sanjuán, va especular amb la possibilitat de si aquest tinguera algun vincle amb la família dels Alemany de Cervelló, no obstant açò, fins i tot hi ha altres teories que advoquen per si guardava algun tipus de relació amb el propi fundador, Raimundo d'Alós, o inclós amb altres membres de la noblesa cercana, i que vivien per aquestes terres.

A continuació, el sector que representava la noblesa mitjana, era aquell que es trobava compost per cavallers, molts dels quals posseïen senyorius, encara que en ocasions depengueren directament de membres de l'alta noblesa. En aquest sentit, i especialment durant l'Època Medieval, a Vinaròs sembla que existeixen diversos membres que podríem englobar-se sota aquest grup, i dels quals ja tractàrem diferents aspectes d'interès en l'anterior article del nostre blog. Així, el primer i supòsat noble d'aquest tipus, va ser l'esmentat Raimundo d'Alós.

Posteriorment, tenim referències d'altres llinatges, que també haurien de situar-se en l'elit dels cavallers, és el cas del nom d'algunes de les torres que voltaven la nostra primitiva muralla.

Finalment, i per sota de l'estatus social dels cavallers, tindríem el grup de la petita noblesa, els quals solien ser gent amb un patrimoni menor que els abans esmentats.

Es tractava d'una espècie d'antiga burgesia local, que havia aconseguit incrementar les seues riqueses, fet que comportava un ascens en la piràmide social del moment, motiu pel qual en moltes ocasions ens estiguem referint a ells com a noblesa local o rural. En aquest sentit, la majoria dels membres de la noblesa vinarossenca d'aquells temps s'emmarcarien en aquest conjunt.

Serà posteriorment amb el transcurs dels segles quan aquests començaran a estendre els seus llinatges per emparentar-se amb famílies d'un rang nobiliari igual o superior.

David Gómez de Mora