L'aurora boreal de 1938 vista des del nostre territori

Encara segueix havent-hi gent de Vinaròs que recorda un fenomen històric que va poder veure's en els cels de tota Europa i part del globus planetari, fa ja 75 anys. Ens estem referint a un episodi d'aurora boreal.

Durant aquell instant, la nostra localitat es trobava sumida en plena guerra civil, la qual cosa dins d'aquest context històric (així com també per la falta d'informació que existia per aquell temps respecte a fenòmens d'aquest tipus...) van motivar moltes interpretacions del succés, amb motiu del brusc canvi de colors observat en el cel, entre la nit del dia 25 de gener de 1938 fins a les primeres hores de la matinada del 26 .

Sabem per la tradició oral d'alguns testimoniatges, que al principi de dit esdeveniment, va haver-hi gent que va relacionar aquest amb el foc originat com a resultat dels bombardejos , i que per aquelles dates eren una realitat en el front de batalla.

Ramón Redó ens parla d'aquesta aurora boreal en la seva encliclopedia de Vinaròs (2012) de la següent manera: “aquest fenòmen es va vore durant la darrera guerra civil. Com que aquest tema ha sigut poc tractat, recollim el testimoni d'un mestre de Santa Bàrbara que va escriure una senzilla història sobre aquella població i relata com en la batalla de Terol, on es van produir fortíssims combats i les temperatures van ser molt baixes, es va vore aquest fenòmen tan poc usual per les nostres terres. Era un resplandor roigenc que es veia dalt de les muntanyes. Alguns creien que allò era el front on es produien diariament duríssims combats i bombardejament. Això era el que creia la gent, però el cert va ser que era produit per les baixes temperatures. Algo similar va ocòrrer el l'hiver de 1991-1992, que alguns pobles de Catalunya ho van vore dirigint la mirada i procedent dels Pirineus”.

També sabem per algunes persones que encara recorden el succés, com semblava que “el cel estava sagnant”, a causa de la tonalitat vermellosa que oferia. De la mateixa manera, va haver-hi fins i tot els qui creien que s'apropava la Apocalipsi.

En el nostre cas, fins avui només coneixem aquesta sèrie de relats orals, que ens arriben per alguns veïns que sent petits encara recorden les reaccions dels seus pares, i que pràcticament estan absents en les cròniques municipals, com a resultat de la innxistència de la premsa vinarossenca per aquelles dates, doncs el que seria més aviat el diari del poble (la revista Sant Sebastià) imprimeix el seu últim nombre en 1936. De la mateixa manera, a causa de la diferència de 7 anys que separen la publicació del segon tom de la història de Vinaròs de Borràs Jarque pel que fa al esmentat episodi, aquest no arriba a anotar-se en els nostres anals, una vertadera llàstima, doncs en cas contrari, i en el supòsit d'haver succeït dins del període en el qual el cronista local es trobava elaborant la seva obra, és molt possible que hagués estat descrit, tal com va fer amb l'eclipsi de 1905 o fins i tot amb altres fenòmens de diferent índole.

Per tenir un millor detall del succeït als voltants del nostre territori, disposem de la informació publicada en el diari La Vanguardia a través del pare Lluís Rodes i Campredà, qui aleshores era el director de l'Observatori de l'Ebre, i va descriure aquest fenomen en el tiratge del 27 de gener de 1938. «Al capvespre del dia 25 pogueren contemplar els habitants d'aquesta regió, en condicions especialíssimes de visibilitat, un dels espectacles més emocionants que ofereix la natura i que a les nostres latituds difícilment se'ns presenta més de dues o tres vegades per segle: una aurora boreal que donava a l'horitzó nord l'aspecte d'un llunyà i intens incendi. L'aurora es presentà en forma de ventall gegantí, obert cap al cel i de rajos lleugerament convergents sobre el pol magnètic de la Terra. L'intens fulgor rosaci, travessat per multitud de bandes de llum més blanques i brillants, com si procediren de potents reflectors enfocats cap al zenit, s'elevava fins a 30º sobre l'horitzó, amb una amplària azimutal quasi doble a les dues bandes; canviava amb freqüència de posició, difuminant-se unes, mentre se'n formaven unes altres al seu costat. Encara que el color predominant va ser el rosaci, hi hagué també matisos verds i blancs”.

A la pregunta de si podríem tornar a observar un episodi d'aquest tipus , la resposta és sí. Doncs a pesar que ens trobem en latituds bastant baixes com perquè una aurora boreal pugui apreciar-se com a resultat d'una erupció solar, hem de tenir en compte que al territori peninsular, “se pueden observar muy de vez en cuando; la probabilidades alrededor de una al año en el norte, disminuyendo a 0,2 por año en el sur. Coincidiendo con el último máximo de actividad solar, fue vista una aurora en zonas del mediterráneo y levante español el 6 de abril de 2000” (Casado y Serra-Ricart).

David Gómez de Mora

Bibliografía:

-Casado, Juan Carlos y Serra-Ricart, Miquel. Cálculo de la Altura de formación de Auroras Boreales. Fundación española para la ciencia y la tenología. Actividad educativa, gloria project. Ministerio de Ciencia e Innovación.

-Redó Vidal, R. (2012). Enciclopedia Il.lustrada de Vinaròs.

-Rodes i Campredà, Ll. (1938). Diario La Vanguardia, 27-1-1938.

Un repàs històric sobre la família Febrer de la Torre

Dimarts passat 3 de setembre, ens va visitar el marquès de Gironella i de Saudín, don Antonio Joaquín de Febrer i Bertrán, qui aprofitant que durant aquest any des de la nostra associació s'està rememorant el paper exercit per aquesta noble família a Vinaròs, es va efectuar una interessant xerrada en la qual es van repassar esdeveniments referents a les personalitats més destacades d'aquest llinatge i entre els qui figuren els seus ascendents directes.

Fins avui teníem un coneixement poc detallat d'aquells membres pertanyents als Febrer i que per diferents factors sociopolítics de l'època, acaben desapareixent de Vinaròs durant el segle XIX, a pesar que les seves arrels es remunten a diverses centúries enrere.

Entre la informació que mereix la pena destacar, hem de fer ressenya sobre la recerca familiar duta a terme per l'actual marquès, i que neix en el seu interès per un llibre que troba a la seva biblioteca familiar, elaborat pel seu avantpassat don Manuel de Febrer de la Torre i González de Ron, que porta per títol “Apuntes genealógicos de la familia de Febrer i sus entronques (1856)”. Aquesta peça d'un enorme valor històric, descriu l'estudi dut a terme per don Manuel, qui al llarg de diversos capítols manuscrits, va detallant la història d'aquest llinatge, així com de les persones que connecten en la seva genealogia fins qui serà el primer Febrer del que es té coneixement documental a Vinaròs, concretament en 1442, a través de don Salvador Febrer.

 Imatge del llibre d'executòria atorgat durant el segle XVIII a la família Febrer de la Torre

Resulta interessant comentar alguns dels resultats fruit de la recerca efectuada per don Antonio, qui en l'intent d'aprofundir més en les arrels de la seva família, ha arribat a localitzar dades sobre gents que podrien ser ascendents dels Febrer vinarossencs, i que li porten al segle XIV, en el municipi català de Vilafranca del Penedés.

Per els qui desitgin conèixer una mica millor la vida dels Febrer de la Torre en la nostra localitat, ens remetem als dos articles escrits en els últims nombres de la revista fonoll pel mateix don Antonio:

-La Casa de las Coronelas. Revista Fonoll, gener 2013, nº12, pp. 36-37.

-Los Febrer de la Torre. Qué causó su desaparición de Vinaròs. Revista Fonoll, agost 2013, nº13, pp. 10-14.

David Gómez de Mora

La familia Huguet de Vinaròs

Els Huguet són una de les famílies més influents de la societat vinarossenca del segle XIX, a causa dels càrrecs polítics que els seus descendents aniran ostentant amb el transcurs dels anys, especialment dins de l'administració local.

Primer de tot, i per eliminar qualsevol tipus de confusió, hem d'indicar que quan veiem documentació referent a ells, aquests poden aparèixer escrits com Huguet o Uguet, a causa que la lletra “h” en ocasions queda omesa, de manera que estem parlant de la mateixa família.

Sobre els seus orígens a Vinaròs fins avui sabem escasses dades, sense una correlació contínua, indicant-nos que encara queda molt per analitzar i investigar a prop de les seves arrels primitives, no obstant això, alguna cosa que coneixem amb major seguretat, és que aquest cognom ja pot llegir-se ens alguns habitants d'aquesta localitat durant diferents intervals del segle XVII.
De manera que tenim gent amb el cognom Uguet, que exerceixen diversos oficis, és el cas d'un Agustí Huguet que entre 1657-1667 era mercader de pells i “blanquer”. El “blanquer” s'encarregava de realitzar treballs vinculats amb la tova de la pell, fins a les tasques preliminars, i que eren les de la seva obtenció en carnisseries o escorxadors, per després tractar-les, raspar-les, netejar-les i altres fases necessàries per garantir la seva qualitat, i posterior venda.
Per aquestes mateixes dates, veiem com també es fa esment d'un mariner anomenat José Huguet (1670), encara que com hem indicat, desconeixem si aquests són ascendents de la mateixa família que durant el segle XIX viurà en una de les cases més espectaculars amb les quals ha contat el modernisme vinarossenc.

Un fet que ja comencem a tenir més clar, són els càrrecs que aniran ocupant els Huguet que residiran en aquest municipi fa més d'un segle i mig enrere.

El primer d'ells és Agustí Huguet Forner, qui va ser alcalde del nostre municipi durant 1837-1838, un moment de la història de Vinaròs bastant important, ja que ens trobem en el que seria el conflicte bèl·lic de la 1º guerra carlista.

Anys després, arribem al mandat d'Agustí Huguet Forner, quan les corts distingeixen a Vinaròs pel seu serveis i mèrits, i que el cronista Borràs Jarque descriu en la seva crònica: “Els díes 2 i 3 del mateix joriol, Vinaròs sofrí valerosament furiosos atacs de les forces carlistes que en número de 20.000 homens estaven dirigides pel pròpi Pretenent l'Infant D. Carlos. Vinaròs retxassá eixos violents atacs que tingueren gran ressonancia, i es cobrí de gloria. Les Corts aixina ho van conéixer, premiant a Vinaròs, com es feu constar en la Gaceta de madrid de 6 de novembre... Tan honrosa distinció de les Corts a Vinaròs, fon comunicada per ofici del Governador civil de Castelló; i l'ajuntament, en 21 de novembre acordá unir dit ofici a les Mans d'acòrts. Grans foren, com es veu, els servicis de Vinaròs als Poders constituíts”(Borràs Jarque, 1931, 80-81, T.II).

Poc menys de vint anys després, tenim notícies en les quals Joan Huguet és alcade de Vinaròs per primera vegada en 1854, així com posteriorment entre 1855-1856.
Hem de dir que si per alguna cosa es caracteritzarà el mandat d'aquest il·lustre personatge, serà per l'ocurrència de l'epidèmia de còlera, com la manera amb la que aquest va ocupar l'alcaldia.
Borràs ens explica que l'alcalde D. Fernando Zanón i la seva corporació no van ser vists amb bons ulls per part dels veïns degut a diverses qüestions, entre les quals segons el nostre cronista, va destacar la de “canviar tots els noms dels carrers de la Vila, sense dixar el nom de cap Sant”... “la ridícola animositat de Zanón contra els Sants, li fon pagada pel nóu Pronunciament, ocorregut el tercer dumenge de joriol, festa de S. Valent, tirant-lo de l'alcaldia. Tot l'ajuntament fon destituít, i canviat tot el personal per altre de incondicionals de la nòva revolució; i la Junta de Salvació que es formá, posá al fronte de l'alcaldía a D. Joan Huguet(Borràs Jarque, 1931, 123-124, T.II)

Pel que fa a l'epidèmia de còlera, ens diu el següent: “El día 26 comença un solemne Novenari. El primer cas de còlera es presentá en la Vila el 2 de setembre i l'ultim fon en 20 d'octubre, morint en tal espai de temps 77 persones, o siga un terme mig de tres defuncións per cada dos díes”(Borràs Jarque, 1931, 124, T.II).

Un altre dels personatges més destacats d'aquesta notable família és Estanislao Huguet, qui va ser alcade entre 1859-1862. Sabem de nou gràcies al nostre cronista local, que pels mèrits que temps després aniria aconseguint Vinaròs en el període de les guerres carlistes, “en agost del mateix 1861, fon dirigida a Isabel II una exposició demanant-li el titol de -Molt noble, molt lleal i molt esforçada Vila”(Borràs Jarque, 1931, 142), sent el seu principal signant, l'esmentat Estanislao Huguet.

En aquest sentit, hem de dir que el títol no va arribar a lliurar-se al complet, doncs en la Real Cèdula de la Reina, a més de tenir en compte diversos conflictes en els quals s'havien vist sumits per aquelles dates el vinarossencs amb motiu de la fidelitat al govern durant les guerres de successió, independència i la dels set anys, tal concessió es va remetre a la de “Molt noble i molt lleial”, ometent-se la designació de “molt esforçada vila” que l'alcade Estanislao va sol·licitar i afegir en el seu moment.

 Casa dels Huguet (Redó, 2012)

Un dels membres més cèlebres d'aquesta família va ser Joaquín Just Huguet, propulsor d'un periòdic dirigit i fundat en 1885 sota el nom “el Vinarocense”. Aquesta publicació s'emetia setmanalment, i sembla ser que s'englobava sota una tendència política republicana.
Sabem que “els últims anys d'aquest segle es van veure esquitxats un gran nombre de setmanaris de diferent naturalesa, predominant polítics, i la característica comuna dels quals seguirà sent curta”(Romeu, 1982, 12-13). Un fenomen que succeirà amb aquest mitjà, i que no anirà més enllà de dos mesos, així com una segona vegada amb “el nuevo Vinarocense”, que de nou va començar a mitjan agost i va durar un altre parell de mesos.

És necessari saber que els Huguet van posseir un habitatge de talla modernista, que es va caracteritzar per la seva singularitat arquitectònica, i que per desgràcia fa un parell de dècades va acabar destruint-se. Aquest se situava al carrer Socors, cantonada amb l'actual carrer del passatge doctor Santos. Posseïa dos pisos i una terrassa, que el feia destacar pels seus tons vermells, que s'integraven des del primer pis amb una balconada central de tres finestrals, que sempre guardant la simetria, es repetia en el segon pis, encara que en aquesta ocasió, separada en tres petites finestres, que s'acompanyaven amb el seu respectiu balconet.

Finalment, a la zona superior (el terrat), aquest es rematava amb la clàssica barana i els seus dos tests en cada extrem. Com diem, les figures simètriques, amb formes romboïdals i aquesta tonalitat tan viva que li atorgava un color vermellós, van fer d'aquesta façana, un referent del modernisme vinarossenc.

En ella van viure alguns dels il·lustres personatges que aquí s'han nomenat, destacant especialment l'alcade Estanislao Huguet, qui va contreure matrimoni amb una filla dels Febrer de la Torre, de la relació de la qual naixeria donya Palmira Huguet de Febrer, qui al seu torn es va casar amb Joaquín Gimeno, perquè d'aquest matrimoni naixés María Gimeno Huguet, dona de Francisco Gómez de Membrillera i Piazza.

David Gómez de Mora

Bibliografía:


Borràs Jarque, J.M. (1931). Història de Vinaròs.


Redó Vidal, R. (2012). L'Enciclopèdia I.lustrada de Vinaròs.


Romeu Llorach, J. (1982). La prensa de Vinaròs (1864-1982).